El diari de recerca del pràcticum

Previ a la fase d'observació

Abans de començar la meva estada al centre de secundària, faig memòria i penso en el centre on vaig estudiar. Era l'únic institut del poble, més aviat petit, però tot i així, recordo que durant tota l'etapa obligatòria hi havia 3 classes per cada curs amb entre 28 i 30 alumnes per classe. En arribar a batxillerat, vam ser la primera promoció des de feia anys amb la que es van poder obrir dues classes (en una hi havia els batxillerats humanístic i social, i a l'altre hi havia el científic i tecnològic).

El que més m'agradava d'aquell institut era el seu clima, en general tranquil, els professors (la gran majoria) propers i amb ganes de fer una bona feina. Per altra banda, sempre he pensat que la meva promoció va sortir més aviat poc preparada; perquè fins i tot pels que trèiem bones notes durant la secundària, l'arribada a la universitat va ser dura i vam haver de treballar de valent. Ara que ja hem fet unes quantes sessions teòriques del màster, puc reconèixer que el model didàctic utilitzat (el tradicional), era massa transmissiu; els alumnes teniem por d'equivocar-nos davant del professor, i per això no parlavem mai. Per aquest motiu, m'hagués agradat que haguessin contextualitzat més els temes, que ens haguéssin fet entendre que la ciència és a tot arreu, que no és quelcom de les aules, ni de les persones "rares".

Durant la fase d'observació del pràcticum

1. La meva imatge del centre.
El primer dia de pràctiques, quan vaig arribar al hall del centre i mentre esperava a la mentora, vaig pensar que aquell centre era immens. Molt més gran del que semblava per fora i encara més gran del que m'havia imaginat. Evidentment, sense adonar-me'n estava fent comparacions amb el centre al que vaig estudiar i no vaig poder evitar trobar més diferències que semblances. Quan ens vam reunir amb la directora i el coordinador, ens van explicar que allà hi estudiaven uns 1.000 alumnes i hi havia aproximadament 100 professors. A més d'aquestes dades (que realment em van sorprendre i espantar), també hi havia una altra diferència amb el centre del que jo venia: en aquest nou centre també s'hi feien graus de cicle mitjà i superior de diferents especialitats. Això per mi va ser molt interessant, i finalment vam aconseguir que ens ensenyessin les instal·lacions que els nois dels cicles utilitzaven. Realment, en les més de dues setmanes que vaig estar allà, no vaig aprendre tots els camins que podia agafar per arribar a les aules, però això no va importar, ja que la gent (els professors, els alumnes...) van ser molt agradables amb nosaltres, ens van deixar les claus per a que fossim més autònomes i fins i tot ens preguntaven com anaven les classes del màster, quina era la nostra formació...




2. Focalitzant l'observació.
Quan vaig començar a observar l'aula amb una mirada crítica que em permetés veure processos, casos o aspectes, que m'agradaria millorar, em vaig trobar en un dilema. Per una banda tenia clar que volia treballar amb la classe de 4t d'ESO, el que no tenia tan clar era què treballar. 
En un principi vaig observar com els alumnes d'aquesta classe no atenien als seus companys quan aquests explicaven i vaig pensar que seria un bon tema a tractar, però quan la professora va començar a explicar, vaig veure que la seva actitud era diferent, ja que a ella l'escoltaven més. Així doncs, quin era el problema més gran d'aquell grup? Doncs al final vaig adonar-me que el que no funcionava en aquella classe era la motivació dels alumnes. En una classe d'uns 17 alumnes, aproximadament la meitat aproven i l'altra meitat suspen, però això no és tot...ni tan sols els alumnes que aproven normalment presenten una actitud de motivació per l'assignatura, així que definitivament, el tema que volia treballar en aquell grup era la motivació. Ho vaig parlar amb les companyes de pràcticum i, evidentment, elles s'havien fixat en el mateix, per tant van estar d'acord amb mi en que havíem de treballar aquest problema.
Ara que ja sabíem que volíem tractar la motivació d'aquells alumnes, ens va sorgir la pregunta a la que volíem donar resposta. Tenint en compte que aquell era un grup divers (des del punt de vista de cultura, de gènere, d'interessos, d'edat, etc), ens vam plantejar quina metodologia o activitats podríem dur a l'aula per poder incrementatr la motivació d'aquells alumnes. 
Finalment, vam establir la nostra hipòtesi, i és que si som capaces de gestionar de manera correcta tota la diversitat de l'aula i fer-los sentir la ciència com a quelcom proper i interessant, llavors podrem motivar-los.

Durant la fase d'intervenció acompanyada: definint la pregunta de recerca

1. Reformula les teves primeres preguntes d'indagació. 

Després de fer el seguiment d'aquests alumnes, vam arribar a la conclusió que si ens volíem fixar en la seva motivació, ho havíem de fer per a tots de la mateixa manera, motiu pel qual vam decidir que no treballaríem la motivació des de la perspectiva de les diferents diversitats presents a l'aula, sinó que ens centraríem en una única manera de fer-ho. Després de pensar-hi molt, vam creure convenient utilitzar diferents mètodes per motivar als alumnes que els hi fossin propers i a la vegada estimulessin l'aprenentatge de les ciències naturals; no ens va fer falta pensar-hi molt...volíem innovar a l'aula per motivar-los!

Un cop decidit això, vam decidir els paràmetres que utilitzaríem com a "innovació", i en poca estona vam arribar a la conclusió que ens centrariem en 3 vessants diferents de la innovació: el treball en context, l'ús d'audiovisuals i l'ús de les xarxes socials a l'aula.

2. Contrasta, valida i fonamenta la solució o la hipòtesi pensada. 

Després de buscar informació, llegir articles, mirar vídeos, llegir blogs... Les tres em pogut observar que la motivació és clau per millorar els processos d'ensenyament - aprenentatge, ja que mitjançant la posada en marxa de les diverses activitats d'aprenentatge, els professors podem modificar l'interés i, per tant, l'esforç dels alumnes per aprendre. També hem pogut veure que l'innovació a l'aula, ja sigui mitjançant el treball en context, fent ús de mitjans audiovisuals o introduint les TIC a les programacions, provoca un augment de la motivació; per tant recolza la nostra hipòtesi i, a més a més, tota la informació trobada ens ha fet pensar en diverses maneres de plantejar el nostre treball de camp.

Durant aquesta cerca hem trobat tota mena d'articles, vídeos, llibres, etc, d'entre els quals destaquen:

• Motivar al aprendizaje (estrategias para dar respuesta a la diversidad en el aula). Programa “Redes” d’Eduard Punset. Recuperat el 20/2/2014 a https://www.youtube.com/watch?v=ol9eBw0rpOU

• Mallart i Navarra, Joan (2005). Didàctica de la motivació com a motor de l’aprenentatge en una pedagogia humanista. Revista Catalana de Pedagogia [Societat Catalana de Pedagogia] Vol. 4 (2005), p. 75-99 

• Huertas, J. A. (1996), "Motivación en el aula" y "Principios para la intervención motivacional en el aula", en: Motivación. Querer aprender, Aique, Buenos Aires, pp. 291-379. 

• Alonso Tapia, J. (1997), Motivar para el aprendizaje, Edebé, Barcelona. Cap. 1 y 2.

• Imbermón, F. (2012). Metodologies de motivació a l'aula. Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB. Recuperat el 20/2/2014 a http://www.ub.edu/ubtv/video/metodologies-de-motivacio-a-laula 

• Lope, S. (2009). L’experimentació a l’aula del projecte “Biologia en context”: la mirada del professorat. Centre de Documentació i Experimentació en Ciències (CESIRE-CDEC), Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics.

• López, M & Morcillo, J.G. (2007). Las TIC en la enseñanza de la Biología en la educación secundaria: los laboratorios virtuales. Revista Electrónica de Enseñanza de las Ciencias, Vol. 6, nº 3, 562-576.

• Fernández Sánchez, M.R.; Revuelta Domínguez, F.I.; Sosa Díaz, M.J. (2012). Redes sociales y microblogging: innovación didáctica en la formación superior. Relatec, revista Latoamericana de Tecnología Educativa.Recuperat el 22/2/2014 a http://campusvirtual.unex.es/revistas/index.php/relatec/article/view/789 

• Ricol Escandón, P. (2009). Recursos audiovisuals, física i química. Memòria de llicència d'estudis, curs 2008-2009. Recuperat el 25/2/2014 ahttp://www.edu3.cat/portal/pls/portal/edu3tv.edu3_pkg_imatges.obtenir_document?p_id=69925

• Papers d’educació: la motivació a l’aula. Recuperat el 25/2/2014 a http://educacio-papers.blogspot.com.es/2013/05/la-motivacio-laula.html

• Espai digital: Treball cooperatiu, estratègies de motivació a l'aula. Recuperat el 26/2/2014 ahttp://blocs.xtec.cat/espaidigital/

De totes aquestes fonts, n'hi ha una (Alonso Tapia, J. (1997), Motivar para el aprendizaje, Edebé, Barcelona. Cap. IV) que m'agradaria citar, ja que és la base de tot aquest treball, i crec que reflecteix perfectament el que hem vist a l'aula:

Es un hecho constatado frecuentemente por los profesores y profesoras de Enseñanza Secundaria que muchos alumnos carecen del interés y la motivación necesarios para aprender. Normalmente, estos alumnos prestan poca atención y trabajan poco. No parece importarles el hecho de suspender y su único interés parece ser abandonar cuanto antes el centro escolar. Además, el escaso esfuerzo que ponen suele ser inadecuado, ya que suelen estudiar de forma mecánica, sin comprender el significado y alcance de lo que escuchan y pensando exclusivamente en aprobar.
...
Sin embargo, el hecho de que la falta de de motivación e interés sea un fenómeno bastante general y de que el planteamiento curricular de la Enseñanza Secundaria se haya diseñado para dar respuesta a alumnos con diferente grado de capacidad, que necesitan adquirir una serie de competencias básicas para su desarrollo personal y su inserción social y laboral,  obliga a formularse una pregunta que, de hecho, muchos profesores se plantean: ¿Qué puedo hacer para interesar a mis alumnos por lo que enseño y para motivarles a esforzarse por aprenderlo?

Com he pogut comprovar després de la cerca d'informació, el tema de la falta de motivació de l'alumnat (sobretot en el segón cicle de l'ESO), és un tema que preocupa a molts professors i del que, per sort, hi ha una extensa bibliografia i, per tant, una gran quantitat de solucions o recursos possibles per millorar aquesta situació.

3. Aclareix termes.

El més important de tot és saber què volem dir, quan parlem de motivació; segons Geen, R. G. (1995), la motivació és la causa que explica una determinada conducta, sobretot el motiu pel qual una persona es comporta d'una manera o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu. En el nostre cas, volem arribar a augmentar aquest interès mitjançant la innovació a l'aula.Quan ens referim a innovació a l'aula, parlem de totes aquelles metodologies diferents de la tradicional, en la que el professor és el centre de l'aprenentatge; així doncs, qualsevol actuació, metodologia, recurs, etc, que potenciï la construcció dels coneixements per part dels alumnes pot ser considerada innovadora.
S'ha de tenir en compte, però, que un ús excessiu d'una metodologia concreta, fa que aquesta, per innovadora que pugui semblar, és torni tradicional, per tant, no es pot abusar.

4. Materialitza de forma concreta una alternativa d'actuació a l'aula fonamentada.

Prenent com a referent tota la informació trobada sobre el tema en concret, i tenint en compte el tipus d'alumnat amb el que treballarem, hem decidit que una bona alternativa que ens pot ajudar a augmentar la motivació dels alumnes vers les ciències naturals és el fet d'incorporar mètodes innovadors, tals com el treball en context, a partir de mitjans audiovoisuals i incoprant l'ús de les TIC.  

Posterior a la fase d'intervenció acompanyada: elaborant el pla d'acció

5. Com has inclòs la teva alternativa dins d'alguna de les teves unitats didàctiques?

Com ja he dit anteriorment, hem decidit incorporar la nostra alternativa dins la unitat didàctica que durem a terme a 4t d'ESO, ja que aquest és el grup que presenta més problemes de motivació. Per tal de poder introduir aquesta innovació, ens hem centrat en l'ús de 3 metodologies que aquests alumnes no han utilitzat mai o quasi mai; així doncs la unitat didàctica està feta en context i, a més a més, s'utilitzen diferents recursos audiovisuals (alguns els han d'elaborar els mateixos alumnes) i també es fa ús d'una xarxa social educativa (edmodo) que té una aparença similar a Facebook, de manera que creiem que podem treure-li molt de partit.
D'aquesta manera, per tal d'incloure la nostra alternativa dins la UD necessitarem:

• enquestes
• entrevistes
• rúbriques
• apunts d'observació a l'aula
• vídeos
• examen
• exercicis
• dossier

7. Quines evidències necessitaràs recollir per poder valorar l'impacte de la teva alternativa?


Per tal de valorar l'impacte de la nostra actuació a l'aula, hem establert uns indicadors en els que ens haurem de fixar.

• Feed-back dels alumnes.
• Grau de participació.
• Bona actitud.
• No s'adormen.
• Segueixen el fil.
• S'ha aconseguit el màxim de cada alumne/a.
• Notes (tant d'exàmens com de tasques).

Posterior a la fase d'intervenció autònoma: analitzant la pròpia intervenció

1. Quines evidències has recollit?

Abans de començar la nostra unitat vam passar un petit qüestionari per conèixer el grau de satisfacció i motivació dels alumnes durant les classes de ciències impartides per la nostra mentora. Els resultats d'aquesta primera enquesta van ser realment sorprenents per a nosaltres, ja que malgrat el que vàrem observar durant la primera fase del pràcticum, el 85% dels alumnes estaven motivats. Tot i això, en preguntar-los-hi si canviarien alguna cosa de les classes de ciències, aproximadament el 50% de la classe va proposar millores, entre les quals m'agradaria destacar el fet que la majoria de canvis tenen relació amb tenir més professors a l'aula per tal de tenir més ajuda personalitzada, fer les classes en català o fer classes més dinàmiques.

Per tal de saber si el problema de la motivació era una cosa només de les classes de ciències o més aviat un problema generalitzat, també els vam preguntar si anaven motivats a l'institut, a la qual cosa un 57% dels alumnes va respondre que sí, ja que tenien l'oportunitat de veure els amics, passar-s'ho bé i aprendre coses noves. No obstant això, el 42% restant va dir que no tenia ganes d'anar a l'institut perquè no entenia el que s'explicava, els hi feia mandra i s'adormien.

Un cop vam saber que aquest problema de motivació era una actitud generalitzada a totes les classes, vam preguntar si creien que introduint la innovació a l'aula estarien més motivats, i amb la resposta vam acabar de tenir clar que no ens havíem equivocat triant el tema per a la recerca a l'aula, ja que el 85% creia que estaria més motivat si introduïssim recursos i metodologies innovadores a l'aula. De les diferents opcions que els vam donar, el 71% opina que treballar en context o utilitzant una xarxa social semblant a facebook estaria més motivat, mentre que el 93% dels alumnes creu que l'ús d'audiovisuals seria un bon instrument per a augmentar la seva motivació.

Per saber si realment la nostra proposta d'actuació a l'aula ha complert els seus propòsits, ens hem fixat en la comparació entre l'enquesta inicial i final i les notes de la mentora (de les avaluacions passades) i les que hem posat nosaltres.

Les enquestes finals ens han servit per saber quina era l'opinió dels alumnes sobre les nostres classes, la metodologia utilitzada i els recursos emprats. La primera pregunta, en la qual se'ls demanava sobre si havien estat motivats al llarg de la unitat didàctica, recolzaven el que nosaltres havíem estat veient a les diferents sessions, ja que el 100% dels alumnes afirma que ha estat motivat durant les classes. Malgrat aquest resultat tant positiu a l'enquesta, les nostres observacions ens feien tocar de peus a terra, ja que tot i que si que havíem notat un canvi important en alguns alumnes, creiem que la motivació no superava el 76%. Tot i això, en comparació a la motivació prèvia dels alumnes, veiem com hi ha hagut un augment del 26%, de manera que estem realment satisfetes d'haver pogut fer créixer aquest percentatge.

Pel que fa a l'opinió dels alumnes sobre quin recurs/metodologia els ha motivat més, també podem observar diferències significatives, ja que al 91% dels alumnes els ha motivat el fet de treballar en context i utilitzar audiovisuals, mentre que un 50% ha estat motivat amb l'ús de la xarxa social. Després d'observar la seva implicació, creiem que malgrat que la motivació pel que fa a la xarxa social és menor en general, aquells alumnes que s'hi han implicat i hi han tingut un interès personal, han valorat molt positivament l'ús d'aquesta, de manera que el resultat global pel que fa a la introducció de la innovació a l'aula és positiu, tant en xifres com en l'actitud dels alumnes a l'aula.

Finalment demanàvem als alumnes que expliquessin breument perquè havien estat més motivats, i algunes de les seves respostes han estat:

• Tenia ganes per saber i també era en català cosa que abans no. M'ha agradat bastant heu explicat molt bé.
• Vull ser biòloga. Les classes no han estat malament, m'agrada que parleu en català.
• He estat motivada perquè la biologia m'agrada, potser si hagués estat un altre dinàmica seria diferent. Està bé que valoreu a tothom.
• El temari m'atrau molt.Molt divertit, entretingut i aprens molt.
• M'agrada la forma d'explicar i l'ajuda molt bé també.
• Són classes originals, es nota que estan treballades i porten feina darrere.
• El temari m'agrada.
• Me interesa el tema.
• Me ha gustado mucho la forma de explicar.
• Porque sabía que lo entendía. Han sido muy buenas clases, nos ayudaban mucho.

Per altra banda, les notes que han obtingut els alumnes han estat bones en general, ja que només 2 persones han suspès la unitat i ha sigut degut a que no han entregat una o dues activitats puntuables. Un 28% dels alumnes ha baixat nota respecte a l'avaluació anterior (les seves notes han baixat una mitjana de 1.125 punts respecte al trimestre anterior). Tot i així s'ha de tenir en compte que estem comparant la nota d'una única unitat amb la nota trimestral, de manera que aquest resultat pot estar esbiaixat degut a l'interés pel tema, el canvi de professores, etc.

Pel que fa a la resta d'alumnes de la classe, més del 65% ha millorat la seva nota en 1'83 punts de mitjana. Dins d'aquest grup que ha aconseguit millorar el seu rendiment, cal destacar a una alumna que ha passat de tenir un 5 a l'avaluació anterior a un 9,5 en aquesta, ja que ha estat motivada, interessada, aplicada i ha entés ràpidament el funcionament de la unitat. Només un alumne ha mantingut la seva nota en comparació a l'anterior avaluació.

Així doncs, estem molt contentes, ja que creiem que, en general, introduint la innovació a l'aula, hem aconseguit millorar el rendiment d'aquests alumnes, que era un dels principals objectius de la nostra recerca.

2. Com contrastaries la teva hipòtesi de partida amb les evidències obtingudes?

Tal com comentava al final de l'apartat anterior, un dels objectius d'aquesta recerca era millorar el rendiment dels alumnes, cosa que amb la comparació de notes s'ha vist com, clarament, s'ha assolit aquest objectiu. Per altra banda, el nostre objectiu principal era augmentar la motivació dels alumnes a les classes de ciències, la qual cosa, tenint en compte els resultats obtinguts amb les enquestes que ells mateixos van respondre també s'ha assolit, ja que tots ells estan molt contents de les classes que han rebut i, en general, ens han fet comentaris molt positius, tant aquells alumnes que tenien interés pel tema com aquells que no. 
Així doncs, podem afirmar que la nostra hipòtesi es compleix, ja que la innovació que hem portat a l'aula ha donat molt bons resultats, tot i que, com ja he esmentat anteriorment, l'ús de la xarxa social, en ser una cosa que s'havia de fer sempre a casa, com a deures, ha tingut menys acceptació que l'ús d'audiovisuals i el treball en context per part de l'alumnat. Tot i això, aquells alumnes més implicats en l'ús d'aquest nou recurs, també han estat molt motivats, i han afirmat que els agradaria continuar fent-la servir.

3. Quins aspectes han funcionat bé de la teva proposta?

De tots els aspectes de la proposta didàctica que hem fet m'agradaria destacar-ne dos, ja que han estat molt ben rebuts pels alumnes:

Unitat didàctica treballada en context: El tema donava per ser proper als alumnes, ja que en la fase del desenvolupament en la que es troben, tots han pensat alguna vegada que són adoptats perquè són massa diferents als seus pares o germans. Així doncs, amb l'excusa d'ajudar a un nen a resoldre la seva crisi personal, han après les lleis de Mendel sobre l'herència dels caràcters. L'activitat d'aplicació, dissenyada com un petit joc de rol en que els alumnes havien de tenir "cites a cegues" els uns amb els altres ens ha permès veure que realment han entès tot allò de que hem estat parlant durant tota la unitat. 

Ús d'audiovisuals: El fet de no ser la professora la única font de coneixements ha fet que els alumnes es sentissin còmodes amb els conceptes treballats. A més a més, hem intentat que els vídeos utilitzats fossin variats (no tots eren de caire exclusivament educatiu, ja que també hem pogut treure informació de sèries tant populars com són els Simpsons), de manera que els alumnes han pogut trobar ciència a tot arreu, però sempre a prop seu, de manera que han pogut entendre no només els conceptes, sinó també la utilitat d'allò que es treballava.

4. Quins aspectes es podrien millorar?

El principal aspecte que es podria millorar és la xarxa social utilitzada, ja que, tot i que inicialment ens va semblar possible augmentar la motivació mitjançant aquesta xarxa social, no vam tenir en compte que, en no ser una xarxa social coneguda, el fet d'utilitzar-la suposaria un esforç extra per als alumnes, cosa que actualment afecta molt ja que s'ha demostrat que la majoria d'alumnes no dediquen gaire temps a l'educació fora de l'horari escolar. Així doncs, aquest recurs no ha tingut una gran acceptació per part de l'alumnat, tot i que aquells alumnes que han freqüentat la xarxa social, han estat molt contents i han afirmat que els ha agradat treballar d'aquesta manera i que ho tornarien a fer. 
Per tant, podem concloure que l'error no ha estat el fet d'utilitzar una xarxa social, sinó la xarxa social en qüestió, és a dir, que per a futures unitats, utilitzariem una pàgina més coneguda i utilitzada pels alumnes, com Facebook, ja que és una de les pàgines més visitades per ells.